dijous, 9 de març de 2000

La reina nimfòmana

Temps era temps Navarra tingué una reina nimfòmana. S'anomenava Margarida i va viure entre 1553 i 1615. Filla d'Enric II de França i de Caterina de Mèdici, va donar proves de nimfomania des de ben jove. El seu casament amb Enric III de Navarra en 1572 no va fer-la canviar gaire. En 1583 es van separar i en 1587 el rei la va fer tancar al castell d'Usson fins que, en 1605, el papa Climent VII va anul·lar formalment el matrimoni. La reina nimfòmana va escriure unes curioses Mémoires publicades pòstumament en 1628 que han ajudat a fixar la seva humida llegenda. Isaac Disraeli se'n fa ressò a les Curiosities of literature i hi introdueix una informació de caire ludolingüístic que és excepcional. Les lletres que componen el nom de la reina nimfòmana —MARGUERITE DE VALOIS— formen un anagrama que enclou aquest missatge beatífic: SALVE, VIRGO MATER DEI. Segons Disraeli mai no ha existit cap anagrama menys veritable que l'adjudicat a la reina de Navarra.
L'exemple de la reina nimfòmana revirginitzada per la força de les lletres pot presidir una variant d'anagrama amb una certa tradició en el món anglosaxó: l'anomenat "antigrama". Un antigrama és una transposició de lletres que revela un mot contrari al de partida. Per exemple, titllar els evangelistes d'agents del mal perquè en anglès "EVANGELISTS = EVIL'S AGENTS" o relacionar violència i amor perquè "VIOLENCE = NICE LOVE". Els antigrames no sempre són evidents igual com sovint resulta difícil establir l'abast de l'antonímia. Però es poden trobar contextos que els justifiquin. Sembla clar que MANDREJO al MENJADOR no pot representar cap antigrama perquè és una parella més aviat propera a la sinonímia; en canvi un ESCORPÍ PRECIÓS ja s'acosta una mica més al territori dels contraris; l'ATORDIMENT i la MODERNITAT tant poden ser considerats antònims com sinònims; també podria ser un xic antigramàtic titllar un JAPONÈS abstemi d'ESPONJA; però, en canvi, algú que ADORI ODIAR ja sembla un antigrama evident. També, en aquesta línia, podríem preguntar-nos com és que la POLÍTICA —d'altra banda anagrama perfecte del CAPITOLI nord-americà— té un antigrama tan flagrant com APOLÍTIC? O com un auster LUTERÀ és tan a prop de la RULETA? O com és que l'ofici d'ENIGMISTA, que en teoria es pot exercir a qualsevol hora, té un anagrama que a molts ens resulta tan antigramàtic com MATINEGIS?
Els antigrames són anagrames dominats pel sentit. O millor encara, pel contrasentit que expressen les lletres dansaires. Perquè, per exemple, la reina nimfòmana podia haver adduït que no estava satisfeta amb les prestacions del seu marit Enric III de Navarra perquè ella buscava un SEMENTAL i tot plegat havia resultat un MALENTÈS —d'aquells que sempre LAMENTES—. "Quan no és ADORMIT DORMITA i és per això que ens ATORDIM"... Una queixa comprensible que ens fa simpàtica na Margarida i el seu mètode d'aproximació en tres temps: ATREC, CERTA i CATRE. Envieu els vostres antigrames a la secció enigmística de l'AVUI i ja us en diré el què.