dijous, 23 de març de 2000

El senyor Qwerty

Després d'anys de lluita entre les diverses tradicions tipogràfiques el senyor Qwerty es va imposar a la part superior esquerra de tots els teclats de màquina d'escriure estàndard en alfabet llatí. No va ser una lluita fàcil, però el resultat dels esforços qwertyians han servit perquè, enyes i cetrencades al marge, tots tinguem les mateixes lletres sota els palpissos dels dits. La disposició del teclat també ha generat jocs de paraules. Tot és susceptible de generar-ne, si es participa de l'esperit ludolingüístic, però en el cas Qwertygramàtic la tradició ha estat notable en el món anglosaxó. Per exemple en l'àmbit del lipograma ("leípo" mancat de/ "grámma" lletra) un dels alfabets reduïts més curiosos és l'alfabet Qwerty.
La idea germinal seria escriure usant només la meitat de l'alfabet. Una manera immediata de fer-ho implica prendre'l en el seu ordre natural i partir-lo per la meitat: de la A a la M per una banda i de la N a la Z per l'altra. El ludolingüista nord-americà Dmitri Borgmann explora aquesta modalitat de lipograma medial i fins i tot estableix una taula de rècords en anglès. Les paraules més llargues que aconsegueix amb la primera meitat (A-M) són "diddle-daddled, fiddle-faddled, gibblegabbled, ill-effaceable, higglehaggled". Amb la segona meitat (N-Z) no aconsegueix longituds tan notables: "poppyworts, prosupport, puttyroots, zoosporous, nonsupports". En català els mots de partida podrien ser "acíclica" i "suports", a l'espera d'aportacions més saboroses.
Però Borgmann de seguida s'adona que aquesta no és la millor manera de dividir l'alfabet en dues parts. Prenent la mecanografia com a sistema, es poden definir les escriptures "levòquira" (executada amb la mà esquerra) i "dextròquira" (amb la mà dreta). El teclat estàndard del senyor Qwerty permet establir dues meitats diferents. La mà esquerra tecleja "q, w, e, r, t, z, a, s, d, f, g, z, x, c, v, b" i la dreta "p, o, i, u, y, ç, ñ, l, k, j, h, m, n". Això implica que hi ha paraules de dretes (dextròquires) com ara "monopoli" i paraules d'esquerres (levòquires) com ara "descarregar". Les connotacions polítiques de la lateralitat donen força joc, potser per les flagrants paradoxes que permet el mecanisme, com per exemple que el mot "dretes" sigui levòquir i s'escrigui només amb la mà esquerra.
Ja posats, Borgmann explora altres divisions que li permet el teclat del senyor Qwerty, com per exemple els mots que es poden escriure amb les tecles de les línies superior i central (la inferior no té cap vocal). La seva troballa més destacable és que amb les lletres de la línia superior pot escriure el nom de la màquina que li permet de fer-ho: "typewriter"! Òbviament, la traducció ens expulsa del paradís, tot i que en català ens podem fer els moderns i dir que la màquina d'escriure ja és un invent "pretèrit", un mot que també emana de la línia superior. Reteu un homenatge al senyor Qwerty i feu arribar les vostres troballes a la secció Enigmística de l'AVUI.