dijous, 30 de març de 2000

Toqueu el DOSC!

Hi ha un mètode infal·lible per saber si algú és o no és del gremi lletraferit. Pregunteu-li quin diccionari de català té a casa. Si us diu que no en gasta, canvieu de tema. Si us obsequia amb un somriure autosuficient mentre sil·labeja el nom del mestre Fabra o faroneja tot pronunciant altres noms il·lustres del tipus Coromines o Alcover-Moll, tingueu la certesa que els té en un prestatge d'honor però no els toca gaire. Si, per contra, us anuncia que té el verd o el blanc o el groc o el roig o algun altre color encara, sabreu que esteu davant d'un usuari sincer sense vel·leïtats lexicogràfiques. Finalment, només si de la boca salaç del vostre interlocutor no brolla cap mot coherent sinó un grapat de sigles, com ara DCVB, DGLC, DECat, DLC, GDLC o DIEC (ai, mon diec!), és que us les haveu amb un veritable confrare de la lletraferidura.
Ara, aprofitant la triple rodonesa del dos mil, la principal proveïdora de diccionaris del país —Enciclopèdia Catalana— ens ofereix un nou acrònim que tot lletraferit i ferida hauria d'incorporar ràpidament a la biblioteca. I és que acaba de néixer el DOSC: Diccionari oficial de l'Scrabble en català. Sí sí, de l'Scrabble —perquè el més probable és que us costi menys dir-ne "l'escrable"—, que és el rei dels jocs de tauler de base lingüística. O, com diu la versió que comercialitza Mattel, "el gran joc de les paraules encreuades". Altres vegades n'he parlat des d'aquesta columna (el primer cop ja fa més de deu anys), perquè sempre és millor airejar les addiccions que no pas amagar-se'n, però si algú encara no sap de què va tot plegat només ha de passar unes quantes pàgines d'aquest diari i buscar el problema d'Scrabble que Miquel Sesé publica cada dia a la secció de passatemps. Just al costat de l'encreuat. I és que l'AVUI és un dels pocs diaris europeus amb secció diària d'Scrabble, tot i que el joc està traduït a més de trenta llengües i, per posar un exemple proper, a Corea la majoria de rotatius "escrablegen" cada dia.
Com no podria ser altrament els autors del DOSC són dos: Lluís de Yzaguirre i Oriol Comas. Els mateixos individus que fa dotze anys van adaptar el joc a la nostra llengua per a l'editora mataronina Borràs. D'aleshores ençà l'afició a col·locar mots catalans en un tauler verd de 225 quadrets (15x15) no ha parat de créixer. I, mentre l'Scrabble anava a més, els soferts addictes suportàvem estoicament les vacil·lacions lexicogràfiques de la nostra llengua. Primer vam acollir-nos al DLC, després al DIEC (ai, mon diec!) i últimament al GDLC. Ara, per fi, els focs d'artifici que provoquen les clàssiques picabaralles ludolingüístiques a l'hora d'establir la validesa d'un mot dubtós que algú ha posat al tauler es negaran en el vast oceà de mots perfectament ordenats pel tàndem del DOSC, on tot és clar i res no és fosc. Tant si sou valencianes com si sou balears, rossellonesos o principatines amb patins el DOSC us ofereix la possibilitat de jugar a l'Scrabble sense que la sang arribi al riu. Au, toqueu el DOSC!