dijous, 9 de novembre de 2000

La cosina prima

"La cosina prima té un cotxe car". Una frase plausible que conté dues parelles de significants bilingües prou interessants. Una primera parella en català-espanyol (cosina prima) i una segona en català-anglès (cotxe-car) que funcionen perfectament en català. Una cosina és, en castellà, una "prima", i un cotxe, en anglès, s'escriu "car". O sigui que en realitat ens trobem davant de dos pleonasmes del tipus "cosina cosina" —o "riu Fluvià" (riu riu) o encara el rètol franquista "Alto del Ordal" (alto del alto alto)— que basen el seu presumpte interès en l'homonímia interlingüística. Aquesta "cosina prima" és una pedra preciosa que no es localitza pas fàcilment. No n'hi ha prou de trobar mots en qualsevol llengua que tinguin un altre sentit en català, com "adieu" ("adéu" a la francesa o "accepteu una herència" d'una manera ben catalana), "exit" ("sortida" a l'anglesa o triomf) o bé "pues" ("punxes" en català o "doncs" en espanyol). Òbviament el castellà serà una de les fonts principals d'exemples. La primera persona del present d'indicatiu del verb "bandejar" ens acosta a una safata, "acostar" ens fot al llit de pet i fins i tot "salpicar" ens pot fer pensar en una bona esquitxada quan en realitat en català només vol dir "escampar la sal".
Totes aquestes troballes omplen de joia el cor del verbívor, però no ens permeten trobar-li xicot a la cosina prima. Cal que les equivalències foranes d'un mot català sonin com un altre vocable català. És a dir, que siguin homòfons o, encara millor, homònims, d'una altra paraula nostrada com en els casos de "prima" (cosina) o "car" (cotxe). L'equació sembla senzilla però oculta una gran dificultat i, consegüentment, una gran bellesa. La cosina prima torna, per tant, en un cotxe car al punt de partida, acompanyada d'un amic que ve de fer la volta al món, i que segurament havia nascut al born. Un doble born anglo-català que esdevé el tercer exemple que justifica el plantejament d'aquest artifici, igual com l'aigua del wàter pot esdevenir-ne el quart.
El joc de la cosina prima no és una mera aplicació lúdica del bilingüisme foteta (com allò de "hay para alquilar sillas" de la Trinca o "a la fi i a la postre" de l'inefable comentarista esportiu Sergi Albert), sinó que va més enllà. La parella de fet bilingüe que aquí busquem sempre anirà subordinada a la llengua d'arribada, a la qual ret vassallatge sense cap vacil·lació. L'ordre dels factors altera el producte i la direcció de l'artifici només admet un sentit de transmissió semàntica. Encara que un espanyol o un anglès tingui nocions de català les parelles de la "cosina prima" i el "cotxe car" no li funcionaran perquè contenen elements aliens a les llengües d'arribada ("cosina" en espanyol i "cotxe" en anglès). En canvi tots quatre vocables funcionen en català. Per tant, la nostra cosina d'avui només admet un bilingüisme subordinat a la seva llengua materna.
Si algú troba una "cosina prima" passejant per qualsevol llengua del món que ho faci saber. Potser "així" el "cosí" li farà baixar la "mantega" del "burro" a la cosina.