dijous, 16 de novembre de 2000

Que el cel doni ocells

Als que som aus nocturnes, i més aviat ratapinyades de ciutat, ens sobten les passions diürnes relacionades amb la natura. L'excursionisme, la micologia, la pesca, les caceres de papallones… Deports sans que, malgrat una presumpta manca d'èpica, potser poden resultar molt més apassionants que el mer vagareig urbà a la manera dels situacionistes. Per això resulta alliçonador que algú capaç d'escriure Lolita com Vladimir Nabokov s'emocioni amb les arnes (llegiu Parla memòria) o que un poeta de la talla de Jacint Verdaguer es dediqui a transcriure els cants dels ocells (llegiu Què diuen los aucells?). D'aquesta dèria ornitolírica de mossèn Cinto beu Celdoni Fonoll en el seu recentíssim Veus d'ocells (Lynx Edicions, 2000) per desplegar les onomatopeies recollides per Verdaguer en versos diversos que fan concert. Així, sentirem com el corb d'Edgar Allan Poe (Corvus corax) refila, carnívor: "«Carn, carn, carn!»/ ronca el corb negre". O com put l'Upupa epops: "Put fort el puput/ cantant «pu-pu-put»,/ vistós, crestallut/ i renyant tossut/ amb bec llargarut. /Pro el bon temps ha dut". O també la franca descripció del Lanius senator, que deu ser l'ocell preferit d'Ana Rosa Quintana: "El capsigrany plagia/ d'altres ocells el cant/ i és esquerp, rabiüt,/ capbuit i caparrut./ Ja s'ho farà, companys,/ d'un simple així, passem-ne!/ No siguem capsigranys!".
Aquestes Veus d'ocells fonollianes constitueixen un volum de poemes "ocellístics" editat amb una riquesa de mitjans pròpia dels llibres d'ornitologia. No debades els editors de Lynx en són especialistes. Tant, que de mica en mica estan conquerint el circuit internacional de llibres d'ornitologia amb un projecte d'una ambició exemplar: el Handbook of the Birds of the World de Josep del Hoyo, Andrew Elliott i Jordi Sargatal, iniciat en 1992 i que ja té publicats 5 dels 15 volums previstos. Els versos de Fonoll han anat a caure, doncs, en molt bones mans. Tots cinquanta poemes vénen il·lustrats amb esplèndids dibuixos a tot color realitzats per Francesc i Àngels Jutglar, Toni Llobet, Albert Alemany i Jan Wilczur. I, per rematar-ho, el llibre es presenta acompanyat d'un CD on hi ha enregistrats els cants de tots 50 ocells.
I encara cal assenyalar un valuós "annex" al poemari que torna a ser una fusió de Biologia i Antologia Poètica. D'una banda Albert Martínez Vilalta escriu unes consciencioses característiques biològiques (ordre, família, mida, fenologia, distribució i hàbitat, alimentació, reproducció) de tots 50 plumífers del llibre. D'altra banda, el mateix Celdoni Fonoll completa aquesta fitxa científica amb una curiosa antologia de dites, versos i textos literaris sobre cadascun dels ocells. Des de versos d'Ausiàs Marc (o de Verdaguer, Sagarra, Carner, Foix, Guerau de Liost, Manent, Riba, Espriu, Pere Quart, Estellés, Màrius Torres, Blai Bonet, Palau i Fabre…) fins a textos en prosa de Verdaguer, Ruyra, Oller o d'autors molt més actuals, com el poeta Miquel Desclot o el jove narrador i naturalista valencià Martí Domínguez. Queda clar que quan l'home imita al lloro i reprodueix el cant dels ocells en sa parla les oïdes ens esclaten de pur plaer.