dijous, 23 de novembre de 2000

Quarantena

Demà divendres 24 de novembre farà quaranta anys de la primera reunió de l'Obrador de Literatura Potencial (Oulipo) al subsòl del restaurant "Le Vrai Gascon", situat al número 82 de la rue du Bac, prop de la rue de Grenelle. L'any 1960, però, el 24 de novembre era un dijous, com avui. I el divendres, com demà però ja dia 25, el "secrétaire provisoire" del grup acabat de constituir en va escriure la primera acta, que es va dir "Circulaire nº 1" del "Séminaire de Littérature Expérimentale". Vint anys després, el mateix secretari, Jacques Bens, reproduïa aquesta acta fundacional en un volum anomenat ou li po 1960-1963 (Christian Bourgois Éditeur, 1980), en el qual s'especificava que "Le Vrai Gascon" encara existia en 1980 però amb un altre nom: "Le Florès". Si aquell ver gascó va florir en dues dècades seria prou interessant saber quina evolució pot haver portat en les altres dues que ens separen de l'edició del llibre de Bens. Seria molt d'agrair que algun dels lectors de l'AVUI tingués la bondat d'acostar-se fins al 82 de la rue du Bac i comprovar com va la cosa.
Els oulipians primigenis, tal com consta en l'acte de Jacques Bens, van ser Albert-Marie Schmidt, Jean Queval, Raymond Queneau, Jean Lescure, François Le Lionnais, Jacques Duchateau, Claude Berge i Jacques Bens. Tots ells donen la seva adreça (Bens, o tímid o nòmada, es despenja donant la de la "Librairie Gallimard") i es passa als continguts de la reunió, més aviat minsos. D'una banda, s'estableix que les reunions són entre matemàtics i escriptors. D'una altra, que la diversió no n'és l'únic objectiu. Hi ha el treball, també. Aquest treball que, segons Pau Riba, no prové pas del "tripalium" sinó d'allò que fem entre ball i ball. Els primers treballs experimentals (el terme "potencial" encara no apareix) són la composició de poemes "à partir d'un vocabulaire réuni par intersections, inventaires ou tout autre procédé, puisse constituer une fin en soi". La idea, expressada a rajaploma damunt les tovalles d'un restaurant, prefigura "Les Fondements de la Littérature d'après David Hilbert", en el qual Raymond Queneau literaturitzarà els axiomes que sustenten la teoria geomètrica que aquest matemàtic va establir en 1899. Allà on Hilbert escrivia "punt" Queneau escriu "mot", allà on deia "recta" hi posa "frase" i allà on deia "plànol" ho substitueix per "paràgraf".
La primera acta acaba amb la proposta d'adscripció al "Collège de Pataphysique" i amb la convocatòria d'una nova reunió per al 19 de desembre. Una ràpida ullada pel volum de Jacques Bens permet capir els detalls del dia a dia en aquella primera època. Les reunions són mensuals, el grup comença a créixer mitjançant el mètode de la cooptació i apareix en l'ordre del dia el concepte joyceà dels "travaux en cours". En la segona reunió (19/12) el nom és un dels grans temes (OLIPO venç, encara sense la U), es fa una sessió sobre la història de les literatures experimentals i es discuteix sobre l'ordre alfabètic. L'obsessió irònica per les actes fa que, com poques vegades, fins i tot els actes més mínims hagin quedat registrats. Felicitats, Oulipo!