Truca'm al call

L'allau d'homonímies interlingüístiques rebudes o penjades al fòrum "la cosina prima" de www.verbalia.com exigeix una reactualització d'aquesta proposta que ja arrosseguem des de fa mesos. La sol·licitud era clara i partia d'aquella familiar "cosina prima" bilingüe que agermanava català i castellà gràcies al translingüisme de "prima". Lluís Colom (Barcelona) fa créixer la família prima amb "tantes ties" francocatalanes i "son fill" anglocatalà, els quals s'afegeixen a un magnífic arquetip que torna a lligar la llengua catalana (casa) amb l'anglesa (home): "l'home de casa" i fins i tot al títol estrafet d'una de les novel·les de Josep Pla: El carrer street. Seguint en la línia anglòfila, Joan Bartolí (Sant Cugat) ens fa una petició sorprenent que ens acosta a la immortal Girona: "truca'm al call" i després es concentra en la regió facial, tot trobant "noses als nassos" i " el barret al cap". Joan Tharrats (Barcelona) coincideix en les qüestions relatives a les cases de barrets, tot insistint en la bondat d'anar amb el terrat ben airejat a "cap gorra" i Roser Guixà s'endinsa en el món de les marques amb el seu "seient de Seat".
Algunes de les propostes són més agosarades, fins al punt d'encadenar mots catalans amb els seus equivalents anglesos per bastir frases més o menys intel·ligibles en la nostra llengua. Així, Salvador Cases (Argentona) enfila "qualsevol any tot all (que) està be crida cries (i) entra enter", o "pares parents familiars relatives cantaven sang (a) son fill". També Daniel Ruiz-Trillo (Rubí) s'afegeix a la festa parti-da amb un poema dedicat a la cosina prima: "Correus a la posta de sol bimba de nena/ penes de membres sides de cantons dies que moren/ focs a les fires tapes cintes planes avions". I de Mallorca estant Xesca Pons i Gabriel Sampol s'empesquen homes de casa com "el ball de la pilota", "un pet de mascota" o "el bou bull" i també inverteixen el camí del català al castellà per transformar unes fantàstiques "golfes" en senyores que fumen i et parlen de tu a "las golfas del desván". Pons & Sampol fan una repassada poliglota que va més enllà dels habituals català, castellà, francès i anglès per abastar llengües com l'alemany, el polonès o l'hebreu. La setmana entrant algunes de les seves troballes compartiran columna amb d'altres cosines primes en llengües menys habituals, però un article intitulat "truca'm al call" no pot deixar de reproduir "l'error del taüt" (segons afirmen, "taut" vol dir error, en hebreu) o "el mar amarg" ("mar" vol dir amarg).
No totes les troballes interessants són canòniques. J. Parareda fa esment de diverses coincidències lingüístiques anglo-catalanes que no són sinonímiques però sorprenen i assevera, amb tota la raó del món, que els turistes anglòfons deuen tenir poquíssimes ganes d'agafar un d'aquells petits autobusos blaus que circulen per la zona comercial de Barcelona sota el bonic rètol de "Tomb Bus". Una hora o altra a tots ens agrada anar a fer un tomb, però la cosa canvia de color si ens adonem que "Tomb", en anglès, vol dir "tomba". Francament, no tots els dies són Tots Sants ni tots els que volten pel món volen tornar al Born.