dijous, 10 de gener del 2002

AD: Alfabet Desassossegat

Ara fa un mes em vaig fer ressò d'una notable troballa del ludolingüista mataroní Toni Civit. La cosa anava de rècord: que la forma verbal DESASSOSSEGASSES era, potser, el mot català que conté més esses tant en valor absolut —8— com en relatiu —50%, per només el 47% de la variant central DESASSOSSEGUESSIS—. Civit, entre d'altres habilitats ludolingüístiques, s'ha empescat el quadrat màgic català més gran —8x8— i els autors de la recent Enciclopèdia de la llengua catalana (Edicions 62) l'han honorat en triar-lo per il·lustrar-ne la portada. A partir d'aquesta proposta "civitiana" se'm va acudir proposar la creació d'un veritable "Alfabet Desassossegat" del català: una col·lecció dels mots catalans que contenen més exemplars de cada lletra, tenint en compte que prima el valor absolut sobre el relatiu. Les aportacions de diversos lectors de l'AVUI ja permeten elaborar una primera selecció de mots desassossegats de la A a la Zeta, deguts al mateix Toni Civit (Mataró), Jep Ferret (Barcelona), Waldo Lideker (Tremp), Genoveva Grau (Barcelona), Sònia Garcia (Badalona) i Antoni Domínguez (Reus). Costarà superar-los.

El ceptre indiscutit l'ostenta la S de la troballa civitiana. Cap altra lletra no apareix vuit vegades en una paraula vàlida. Després ja vénen les vocals. La I és la millor. Gràcies als superlatius arriba fins a la cota 7 amb bons percentatges: "indivisibilíssim" (43,8%), "indistingibilíssim" (38.8%) o "indiscriminabilíssim" (35%). La A també arriba fins a la cota 7 amb un percentatge 41,2% en un insòlit adjectiu recollit pel GDLC: "Adamauaubanguiana" (de la regió d'Adamaua, al Sudan, i el riu Ubangui). La O i la E, de moment, ocupen el quart i el cinquè lloc a la cota 6, amb els àcids "ortofosforosos" (42,8%) i els violents sacseigs de cames que designa la forma verbal "espeterneguéssem" (37,5%). Després, a la cota 5, topem amb U i T: "usufructueu" (45,5%) i "intertextualitat" (31,3%). La cota 4 és la més concorreguda. Per ordre de percentatges hi dominen les lletres de BCN amb un 66,7%: "bub-bub", "còccic" i "non-non"; després L a "lligall" (57,1%), R a "recórrer" (50%), P a "pipiripip" (44,4%), M a "commemorem" (40%) i D a "didodecàedre" (33,3%). Respecte a la pipiripip o rosella, el trempolí Waldo Lideker afegeix que a Tremp en diuen "peperepeps" i que ell sempre ho ha associat al soroll que fan els capolls d'aital narcòtica flor quan els esclates contra el palmell de la mà: pep, pep, pep...

A la cota 3, de moment, senyoreja la D, amb el segon dels termes d'una addició: "addend" (50%). Després ve la V a "avivava" (42,9%), la G a "galgatge" o "groguegi" (37,5%) i la Q a "quiquiriquic" (25%). Per a la X Toni Civit aventura un antic jugador del Xixona ("exxixonista", 27,3%), però també podria ser un fill d'aquesta bella localitat alacantina empadronat ara en un altre indret: un ciutadà "exxixonec" (33,3%). L'alfabet desassossegat es completa amb les lletres que, d'entrada, es refugien en la vida en parella i ocupen la cota 2: F, J i Z al 50% ("fofo", "jejú" i "jazz"), H i K al 40% ("hahni" i "kopek"), Y al 33,3% ("nyanyo") i, last but not least, W al 18,2% en el terme botànic "welwítsquia". ¿Algú és capaç de desassossegar-nos una mica amb alguna troballa plausible?