dijous, 16 de maig de 2002

Catering Nostrum

L'escriptura condicionada és una pràctica potencial que permet arribar al final del camí de perfecció verbívor. Si el programa és "jugar, llegir, tal vegada escriure", la constricció fa perdre la por al full en blanc i desencalla el doll de l'escriptura. Es tracta justament d'imposar-nos regles més difícils del compte per adonar-nos de l'extrema complexitat de les que ja hem assumit, i després abandonar-les. És com córrer a la sorra per trobar-nos lleugers sobre un ferm més dur. Atorgar un valor a l'esforç d'elaboració, com feien els barrocs, i dissipar les bromes de la fal·laç facilitat d'escriptura amb què pretenen engalipar-nos els conreadors de llocs comuns. Després d'anys de promoure per aquests móns del verb l'escriptura condicionada (monovocàlica o monosil·làbica o sense una lletra determinada...) he detectat que hi ha un gènere que sobresurt per damunt dels altres: el menú. La literatura gastronòmica, sempre tan propera a la paronomàsia herbívora/verbívora, esdevé un gènere breu i suculent, que tira de mots de la terra, ens permet evocar el que hem menjat i aproxima el neòfit al món sofisticat de l'enginy verbal. Des d'aquestes ratlles els menús monovocàlics en A, E, I, O i U del xef Josep Abellán han saltat a les pàgines dels llibres verbívors, i d'allà a les nombroses conferències que la seva publicació ha suscitat en aquests últims dos anys. Però no són els únics. Hi pot haver menús fets amb mots banana o amb mots promiscus, menús compostos només per heptasíl·labs o fins i tot menús palindròmics. Avui vull divulgar una completíssima carta pentavocàlica confegida per una xef excepcional de La Garriga: l'exbibliotecària i literalment marquiana Julieta Sunyol, ella mateixa pentavocàlica amb repetició d'U.

Arran d'una subhasta de mots celebrada a la Biblioteca de La Garriga ara fa un mes, aital xef verbívora em va obsequiar amb un menú "Ab Verbivorus" signat per una empresa anomenada "Catering Nostrum" que conté una cinquantena d'alternatives pentavocàliques (i amb les vocals sempre en ordre alfabètic!!). L'extensa carta es divideix en quatre apartats: "Anteriors. 1", "Carn, Peix, Ous", "Apetit Doux" i "Bar: seltz, kirch, ponx, sucs (abstemis no, tu!)". Entre els "anteriors-1" destaquen, entre d'altres, aquestes cinc delicioses opcions "Plat de cigrons crus/ Paté i col, junts/ Galets i brou/ cabdells i nous/ farcells i prou". De la vintena de plats forts ("carn, peix, ous") en destacaria aquests set: "Rap, sepiots bruns./ Tall sec. Hi vol suc?/ Ànec fibrós mut/ Tall de pit d'oc rus/ Gras pernil, o bull/ Crancs fregits molt purs/ Gran civet d'ós turc". Pel que fa a les postres ("apetit doux"), també hi ha de tot i força: "Gran melindro dur/ Flam de iogurt/ Cake prim, dolç, bru/ Pa, mel i nous", naturalment acompanyat de pans blans: "panet fi tou" o "pa de mill, tou", i regat per "mam sec i dolç turc" o "vas de sifó, uf!". Al final, "cafè i poc fum".

El menú pentavocàlic de Julieta Sunyol demostra dues coses: que l'escriptura de menús es pot adaptar a les condicions més draconianes i que l'experimentació gastronòmica podria explorar la via verbívora. Si Ferran Adrià innova a través de les papil·les gustatives de la llengua, algun deixeble espavilat podria proposar-s'ho canviant una llengua per l'altra. El dia que això passi un "flam de iogurt" serà "cuina catalana". Convideu-m'hi!