dijous, 23 de maig de 2002

Fratònims

El nostre país és ben ple de cognoms homòfons que mantenen grafies diferenciades des de temps prefabrians. Hi ha Fusters que escriuen el cognom Fuster i n'hi ha qui ho deixen en Fusté, igual com passa entre Baster i Basté o Forner i Forné o Piquer i Piqué, etcètera. També n'hi ha que mostren petites variacions sobre el mateix tema: Pujol, Puyol, Pujols, Pujals, Puyal... L'exemple més emblemàtic potser el constitueixen els ferrers: n'hi ha de normalitzats (Ferrer), sense erra (Ferré), amb a (Farré), amb essa final (Farrés), amb dues as (Farràs), a banda dels d'origen no català: Herrero, Herreros, Ferrero, Ferreiro, Ferreira, Laforge, Smith, Schmidt, Kovacs, Kutznezov...

De fet, moltes famílies han acabat distingint les seves branques per la grafia i fins i tot n'han fet bandera a l'hora de consolidar bàndols i diferències. El que ja costa una mica més és trobar casos de germans que llueixin una grafia distinta del mateix cognom patern. Podríem anomenar-los "fratònims" (de primera generació) i en alguns (pocs) casos podríem arribar a documentar el moment just en què es produeix la dissensió gràfica en el si de la família. Un exemple de primeríssima magnitud el constitueixen els germans Ferraté i Soler: l'escriptor i lingüista Gabriel Ferrater (que es va afegir la erra final) i son germà el també escriptor Joan Ferraté, que mantingué el cognom com el seu cosí enginyer Gabriel Ferraté. També els germans Pàniker i Alemany formen un bon parell de fratònims. El germà gran, filòsof i teòleg, va adaptar el cognom patern hindú i és conegut com Raimon Panikkar, mentre que el menor, enginyer industrial, escriptor i fundador de l'editorial Kairós, signa Salvador Pániker i en algun cas fins i tot Pániquer.

No fa gaires anys el poeta Enric Casassas va travessar el llindar fabrià i començà a signar Enric Casasses. Diria que el primer llibre amb e va ser "Coltells" (Llibres del Segle. Gaüses, 1998). El canvi casassià ha quedat fixat en els registres del ISBN. Qualsevol investigador que entri a la base de dades del ISBN trobarà dos autors diferents, l'un anomenat Enric Casassas i Figueras i l'altre anomenat Enric Casasses i Figueres. El fratònim de Casasses podria ser, per exemple, una de les seves germanes que també consta als registres del ISBN: la traductora Anna Casassas. L'Anna no sembla gaire disposada a introduir una e solta en la bellesa monovocàlica del seu nom i cognom. També en una altra de les famílies importants de la poesia catalana contemporània (els Altaió) hi ha dissensions de grafia, tot i que en aquest cas no es tracta de fratònims pròpiament dits, sinó d'aproximacions de segon grau. Els poetes Vicenç i Gerard Altaió (oncle i nebot) difereixen d'una branca familiar (cosins) a Santa Perpètua de Mogoda que signa Altayó, amb i grega. Finalment, una mera qüestió de representants i imatge ha separat els cognoms de dos germans argentins històricament instal·lats a Madrid: el músic Ariel Rot (ex Tequila) i la guardonadíssima ("Todo sobre mi madre") actriu Cecilia Roth. Entre Rot i Roth només hi ha una lletra muda, però no per això deixa de transformar-los en curiosos fratònims.

Envieu històries de fratònims a l'adreça electrònica indicada o al Suplement i ja veurem què.