dijous, 3 d’octubre del 2002

Barbàrie.com

A primers de juliol se'm va acudir proposar des d'aquesta columna la recerca d'un tipus específic de barbarismes que m'havien fascinat: només comptarien els castellanismes com més usats millor que derivessin de termes que ningú no solia fer servir malament. Els tres exemples que vaig posar eren la "zona peatonal" (ningú no sol dir "peató" quan es refereix a un vianant, però un eminent poeta m'acabava d'escriure un correu on escrivia tranquil·lament "zona peatonal"), "carpinteria metàl·lica" (ningú no sol trucar cap "carpinter" a menys que a partir d'ara el pregó bilingüe que l'eminent cardiòleg Valentí Fuster va fer per les Festes de la Mercè ens canvïi els hàbits lingüístics) o, finalment, les "escobilles" dels cotxe d'Scalextric (en el benentès que ningú no sol confondre l'escombra ni la granera amb una "escoba" per més precari que sigui el seu català). Vaig batejar aquestes troballes com "castellanismes a la deriva" i en vaig demanar als lectors de l'Avui amb l'esperança que no en trobarien gaires. La resposta, però, ha estat tan massiva que no hi cabran tots en aquest article.

D'entrada, l'eminent corrector i verbívor Enric Fontvila, va enviar una vintena de preguntes existencials del tipus "Per què ens costa tant canviar la "griferia" d'alumini que tenim picada i en canvi no fem servir mai el "grif" sinó l'aixeta?" O "per què fem "xuletes" per aprovar els exàmens, i en canvi mengem costelles de porc o llonzes?" El qüestionari Fontvila redacta en format interrogatiu les paradoxes que formen parelles tan flagrants com afaitar-se amb "cutxilla" i tallar el pa amb ganivet però mai amb "cutxill", cuinar amb "encimera" i posar-hi els plats sobre o al damunt però no "encima", fer-nos netejar les sabates per un "limpiabotes" o fins i tot per un "limpia", demanar una "parrillada" de carn feta a la graella, fer una sentida "sentada" de protesta tot asseient-nos-hi, dur ulleres de "conxa" mentre busquem petxines a la platja, i així fins a la vintena, sense excloure anglicismes com "mailing", "brainstorming", "jogging" i d'altres gerundis curiosos...

A banda, més enllà de la pluja de bàrbars barbarismes d'Enric Fontvila, durant aquest estiu (tan plujós tothora) ha anat arribant un degoteig d'aportacions notables. Enric Garriga afegeix a la ja llarga llista les "ventanilles" en què molts converteixen les finestretes, tot derivant-les d'unes gairebé impronunciades "ventanes". Per la seva banda Agustí Espallargas aporta un nou exemple tecnològic: el dels telèfons "inalàmbrics", adjectiu derivat d'un inexistent "alambre" per designar els aparells "sense fil". També el sabadellenc Jordi Domènech ha enviat una aportació molt usada: les "pitilleres" que acullen uns cigarrets mai dits "pitills". Joan Brunet es remet a la balística per esmentar que les beines sempre acaben sent "casquillos" i Raimon Pavia ens tramet un interessant exemple rural: el d'aquells pagesos que treballen amb màquines "cossetxadores" per poder fer més bona collita. En Jaume Bassa (Torroella de Montgrí) aporta l'acció de "taladrar" que es fa amb els trepants. Finalment, en Francesc i la Gabi aporten dos exemples una mica menys generalitzats que parteixen de l'ús dubitatiu del verb rentar ("lavadora" i "lavavaixelles", per rentadora i rentaplats o rentavaixelles). La immersió en les procel·loses aigües de "barbàrie.com" es resum en tres frases: a) quanta roba i quan poc sabó!, b) i que neta que la volen!, c) i que bruta que la porten!