El bell món dels mots curts

La perspicàcia de l’il·lustrador madrileny Juan Berrio (www.juanberrio.com) ens permet descobrir una insòlita característica verbívora que fa del 2003 un any gairebé tan interessant com el capicua 2002. Resulta que “Dos Mil Tres” són tres monosíl·labs i que en castellà el 2, el 3 i el 1000 són els tres únics números monosil·làbics monovocàlics. És a dir, que el 2003 li surt molt mono. Berrio, que pel 2002 ja va fer un deliciós calendari de sobretaula amb dotze palíndroms il·lustrats, ara repeteix. Enguany ens obsequia amb un calendari 2003 il·lustrat amb dotze vinyetes per on campen els membres de la família monosil·làbica Gil: Fran, Ruth, Luis, Sol, Paz, Don Blas, el gat Bill i el gos Lu. En la corresponent a aquest gener, per exemple, els trobem de compres tot intercanviant comentaris del tipus: “¡Qué chal! Es la mar de chic/ A ver, ¿es de tul?/ Qué va, es de dril cien por cien…” A més, a peu de pàgina inclou efemèrides monosil·làbiques (18-1-1980 “The Wall” de Pink Floyd nº 1 de los Top Hits) i fins i tot un santoral monosil·làbic. El seu calendari és en castellà, però a Berrio li sembla interessant acostar-se a les llengües més properes i obre amb tres col·laboracions monosil·làbiques en gallec, euskera i català. Óscar Iglesias hi aporta un text en gallec amb el títol “Ti e mais eu” que descriu un viatge en autobús a la manera dels exercicis d’estil de Queneau. Pel que fa a l’euskera, Pello Salaburu signa un poema amorós intitulat “Zain”. El text català, que duu per títol “El bell món dels mots curts”, és del ludolingüista Ramon Giné, editor de la revista palindròmica Semagames des de Villalonga del Camp.

Giné aporta a l’operació cronomonosil·làbica de Berrio una mena de taula generadora de frases d’inspiració lul·liana. Es tracta d’una graella de 10 rengles i 8 columnes que permet cent milions de combinacions. A cada casella hi ha un o més monosíl·labs, de manera que es pot formar una frase llegint-les en ordre. Per exemple, les primeres caselles de cada columna permetrien confegir la frase “És ben cert:/ el meu/ gos /blanc, /ferm /i brut /jau /al ras” en la qual les barres separen els elements de les caselles. Les últimes de cada columna farien: “I és clar:/ doncs un/ llop/ tan/ llarg/ i fals/ té son/ al cim”. A la primera columna hi ha vuit alternatives més a “És ben cert:” o “I és clar:”, entre les quals “Molt ben dit:”, “Clar i net,” o “Ho sents?”. Les altres set columnes contenen nou alternatives monosil·làbiques a cadascuna de les parts que consten entre barres. Gossos i llops esdevenen gat, gall, ruc, porc, xai, be, bou o ós. El color blanc es fa gris, groc, blau, verd, roig… I així fins a l’última de les vuit columnes.

Giné ha construït la graella en fusta, amb regletes mòbils i dos espiells a través dels quals podríem llegir, una per una, els cent milions de frases possibles i el número exacte que ocupen en aital tirallonga del camp monosil·làbic. La frase del llop seria la número 00000000 mentre que la del gos fóra la 99999999. L’enginy de Giné fins i tot l’ha dut a confegir un eslògan per al seu monosil·labòdrom: “cent milions de frases en nou-cents quaranta-cinc centímetres quadrats”. En aquesta gran tirallonga del camp monosil·làbic, la frase que fa 2003 és inquietant. “I és clar: doncs un llop tan curt i fals té son al pis”. Entre això i que Bush és monosil·làbic, no sé pas si passarem gaire bon any.