En un recent cara a cara que dos pesos pesants com Joan Solà ("Ensenyar la llengua" a Empúries 2003) i Quim Monzó ("El tema del tema" a Quaderns Crema, 2003) van mantenir en una aula de la Universitat de Barcelona, el dilema sobre el futur del català quedava centrat en dues alternatives: o prendre el carrer o fer-se l'eutanàsia. Naturalment, cap de les dues és possible al cent per cent, perquè el carrer és un espai inabastable i l'eutanàsia una decisió tan individual com deixar de fumar, però una determinada anàlisi de l'actual situació lingüística sembla abocar-nos a les solucions dràstiques. Potser perquè som a la primeria d'un nou segle i aquesta convenció numerològica ens pesa. Tothom fa balanç, mira enrere amb ulls historicistes i després mira endavant a través d'una bola de vidre que permet arribar a conclusions francament espaordidores. Una, per exemple, és l'acceleració brutal del nombre de llengües abocades a la desaparició imminent arreu del planeta. El mateix discurs que serveix per cridar l'alerta sobre les hectàrees de selva amazònica que desapareixen cada any és aplicable a la gran quantitat de llengües en situació terminal. Desapareixen llengües per defecció o per eliminació física dels seus parlants igual com desapareixen contrapoders arreu del planeta perquè es reforça la supremacia de la superpotència mundial. L'equació subjacent —pensament únic igual a llengua única— encara ho fa més terrible, perquè no es tracta d'un fenomen de redistribució sinó de substitució pura i dura. La diversitat n'és la víctima principal.
Totes les iniciatives que vagin a la contra d'aquesta visió unívoca del mapa lingüístic han de ser benvingudes. Per això, val la pena visitar la pàgina web www.uab.es/galetadelasort/ i participar en el concurs de preguntes preparat pel Gabinet de Llengua Catalana de la Universitat Autònoma. El lingüista Albert Branchadell i els guionistes Jordi Ventura i Jordi Pujol han creat un joc interactiu especialment pensat per enderrocar els prejudicis lingüístics. Amb il·lustracions de Miquel Zueras i direcció de Marta Estella, el joc ens transforma en detectius lingüistes contractats per l'empresari Enric Casabona, propietari de Chocolates Casabona. El pretext que ens portarà a iniciar una enriquidora investigació lingüística és un proverbi aparentment inintel·ligible que l'empresari troba al paper d'una d'aquelles galetes de la sort amb què els restaurants xinesos solen obsequiar els seus clients. El del senyor Casabona diu: "Sköt om eras kield do cihan same sez mombwa al piantes dil bhur bagh". El procés de desxiframent de cadascuna de les paraules del criptograma ens portarà, pantalla rere pantalla, a resoldre qüestions que posaran a prova el nostre sentit comú lingüístic. És un joc pedagògic, i tanmateix divertit, que ens ensenya el valor de la diversitat i fins i tot de la divergència. Els estudiants universitaris que hi participin fins al proper 31 de maig opten a un cap de setmana a Sant Sebastià. Una ciutat ideal on posar a prova les idees preservacionistes en qüestions de llengua. La iniciativa de la UAB coincideix en el temps (i en la xarxa) amb un nou joc de l'activa web d'aquest diari (www.avui.com). Aquesta vegada una trepidant "Missió Possible" per recuperar els papers de l'arxiu de Salamanca protagonitzada per l'impagable Eudald Tabaix.
Juguem, juguem, que el mot s'acaba.