Emily Dickinson i l’assassí

Simon Worrall és un escriptor novell que s’acaba d’estrenar amb una novel·la sobre el fascinant cas d’un falsificador de documents. Ara ens n’arriba la traducció al castellà —“La poeta y el asesino” (Emecé)—, una obra molt documentada sobre les increïbles activitats de Mark Hoffmann. El filó periodístic que mena Worrall a interessar-se pel món de les falsificacions de manuscrits és un poema d’Emily Dickinson subhastat en abril de 1997 per Sotheby’s. Els dubtes raonables sobre l’autenticitat del manuscrit i fins i tot del mateix poema el menaran a la figura de Hoffmann, empresonat per estafa i assassinat. Amb un estil una mica morós i potser un excés de zel a l’hora d’acumular dades, Worrall ens narra unes proeses increïbles que sobretot abasten textos sagrats mormons. Hoffmann, que ha estat educat en la fe mormona, se sent estafat per l’estrambòtic relat oficial d’aquesta confessió. Els mormons parteixen d’un presumpte llibre sagrat escrit en egipci antic que el seu fundador va trobar a finals del segle XIX en circumstàncies ben especials. La benestant església mormona d’Utah va tan mancada de proves documentals que acreditin aquest relat, que de seguida esdevé una àvida compradora d’antics manuscrits que en confirmin els detalls. I Hoffmann, entusiasmat amb el seu poder per desacreditar els que de nen l’havien fet combregar amb rodes de molí, es lliura a la tasca de falsificar-ne.

Mentre de dia mena una afable existència de pare de família exemplar, de nit es dedica a produir tota mena de documents falsos dels primers temps de la religió mormona. Escrupolós i obsessiu, Mark Hoffmann va perfeccionant les tècniques cal·ligràfiques, així com el tractament del paper o l’envelliment de la tinta. De tracte seductor, es guanya la confiança de tothom amb gran facilitat, i les seves mentides aviat són recolzades per altres mentides que van teixint una xarxa molt complexa d’enganys que a la llarga l’ofegarà. En la seva llarga carrera, Hoffmann arriba a falsificar els traços de 129 persones diferents. La diabòlica perfecció de la seva feina prové d’una habilitat insòlita. Just abans de posar-s’hi el falsificador se sotmet a l’autohipnosi per convèncer el seu subconscient de la nova identitat cal·ligràfica i donar fluïdesa a l’escriptura. Així aconsegueix evitar les minúscules vacil·lacions que els grafòlegs detecten en el traç ultraconscient dels millors falsificadors. El dia que Hoffmann escriu el poema d’Emily Dickinson la seva ment està convençuda que és Emily Dickinson, i la cal·ligrafia exacta de la poeta brolla sense entrebancs, encara que l’escriptura manual mobilitza cinquanta músculs diferents. Per més peritatges que passin les seves falsificacions difícilment ningú les detectarà.

Fins que, un bon dia, Hoffmann comença a ser víctima de la seva passió pels documents antics. Les adquisicions de models originals sobrepassa la seva economia i entra en una espiral de mentides que el portarà a assumir massa riscos. Els deutes l’aclaparen. Els terminis s’escurcen. La gent en malfia. Al final, comet un crim amb un artefacte explosiu que també l’afecta, com si es volgués suïcidar, i l’empresonen. Crim i càstig per al millor falsificador de manuscrits de la història. Segons Worrall, a la presó Hoffmann es passa la major part del temps llegint i veient documentals científics per la tele. També treballa a la bugaderia i crea mots encreuats per als seus fills. La condició humana és ben enigmàtica.