L'oracle de Vicenç Pagès

Fa cosa de nou mesos, d'una manera més aviat discreta, Empúries va treure al carrer un nou llibre d'autor inèdit. L'arreplec de narracions va passar sense fer gaire renou per la recarregada escena de novetats, però se n'ocuparen els crítics més avisats amb un cert interès i aconseguí desempolsegar algun bagul de les passions amagat a les golfes. El llibre es diu Cercles d'infinites combinacions i el seu autor és Vicenç Pagès. Pagès és un jove crític empordanès que ha demostrat un cert rigor en les seves ressenyes literàries per a dos rotatius barcelonins. La seva ploma té un traç ferm que augura bones dosis textuals en un futur proper. A la història que dóna nom al recull, Pagès ha optat per la literatura sense ficció que preconitzava Truman Capote (A sang freda o Música per a camaleons) i ens exposa la història real d'una agrupació secreta de base lingüística que ha estat actuant al nostre país des de passada la Segona Guerra Mundial.
Pagès, d'una manera valenta, aconsegueix fer-nos arribar els detalls més obscurs d'una història periodísticament apassionant, sense perdre un gram de finesa literària. Resulta que alguns lingüistes catalans, seguidors acèrrims de l'obra del Mestre Pompeu Fabra, han aprofundit l'estudi de determinats materials del Diccionari General de la Llengua Catalana del 1932. Igual com la Càbala hebrea buscava missatges ocults en el Gènesi mitjançant diversos mètodes de transposició lingüística, aquests catalanòfils que retrata Pagès ho han intentat a partir del Diccionari del Mestre Fabra. El seu reportatge mereixeria tenir un parangó en algun programa del Canal 33, perquè exposa descobriments sensacionals. Els neocabalistes catalans basen totes les seves anàlisis en les frases exemple que redactà el Mestre Fabra per a aclarir els matisos semàntics de les entrades més polisèmiques. A partir de l'arbitrària entrada fabriana del mot amulet ABRACADABRA en la seva especial disposició tipogràfica, els neocabalistes catalans han fet descobertes transcendentals. El mètode analític de les frases exemple es justificaria encara que només fos per l'exemple fabrià a l'entrada Compendiar: En aquest llibre es compendia tota la filosofia dels antics.
Pagès assenyala, encertadament, l'abast incalculable dels estudis neocabalístics en revelar per primera vegada alguns dels missatges secrets més explícits del Mestre Fabra. A l'entrada Indiferent, per exemple, hi trobem la frase: La matèria és indiferent al repòs i al moviment. Igual com a l'entrada Creure hi ha: No crec en les teories socialistes. En el seu amplíssim reportatge, Vicenç Pagès exposa el paper que Walter Benjamin i Gershom G. Scholem van jugar en el desenvolupament de la neocàbala catalana, així com les inquietants dissensions que sacsejaren els seus dos fronts bàsics: els anomenats estètics i els més ortodoxos i violents, anomenats morals. Tot i que Pagès només ho apunta, sembla que els neocabalistes han arribat a fornir una sorprenent tradició textual tot combinant fins a l'infinit els milers de frases exemple del Diccionari fabrià i formant textos de gran coherència. Pagès presenta el testimoni amarg de la doctora Carla Romans, que de fet és qui decideix revelar totes les activitats secretes dels neocabalistes perquè se sent, com a dona, marginada d'aquest club selecte pels seguidors radicals de les teories fabrianes.
El més interessant del lloable esforç que fa Vicenç Pagès per expressar d'una forma literària els avatars d'aquesta escandalosa lògia maçònica és que el text de Pagès és un oracle fascinant de l'estrafolària sentència jurídica que fa poc ha condemnat la Gran Enciclopèdia Catalana a satisfer les demandes de plagi per part dels editors del Diccionari General de la Llengua Catalana fabrià. Tal com Pagès explica, els missatges entre neocabalistes tendien a adoptar la fòrmula críptica de les entrades del diccionari. Així, Pagès esmenta el diàleg criptogràfic entre un metge i el pare d'un pacient: Cessar/2, Atipar/1. I aquest criptograma es resol transcrivint els exemples que contenen les entrades esmentades, amb la precisió del número d'ordre: --No cessa de plorar. --Tot això és gana: atipeu-lo, i li passarà.
Així, l'oracle dels neocabalistes estava escrit a Enciclopèdia/1. Molt abans que un jutge decidís que el percentatge d'autoria fabriana en la Gran Enciclopèdia Catalana era prou significatiu com per a transformar durant un any els mítics venedors d'enciclopèdies en contrabandistes i camells, els neocabalistes ja havien descobert l'oracle del plagiat: Aquest home és una enciclopèdia. Ens consta que aquest text anava inclòs en l'anònim amenaçador que els neocabalistes morals van fer arribar al jutge uns dies abans de fer-se pública la sentència.